A falta que pugui apareixer l’anomenada Tercera Via, avui farem un primer recordatori d’algunes de les aixecades de camisa "més célebres" que hem patit els socis, per part dels precandidats en relació a la seva vinculació al Club, des de que hi van accedir al juny del 2003.
.
De l’autoerigit representant del cava català, potser en parlarem més endavant.
.
Que quedi ben clara i per endavant, la nostra alegria pels resultats esportius obtinguts, però aixó no treu que lamentem el deteriorament de la imatge social i institucional del nostre Barça en aquests mateixos anys, quan el més normal donat que la pilota entrava, haguéssin estat uns mandats sense tanta convulsió interna (15 directius dimitits), sense tantes mentides i sense haver provocar tants escàndols.
.
A Un Crit Valent, sóm conscients del diferent grau d’implicació, d’acceptació i de responsabilitat en els fets, d’uns i d’altres en plegar abans o més tard.
- El Sr.Rossell, amb el seu grup a l’estiu de l’any 2005;
- El Sr.Soriano i d’altres a l’estiu de l’any 2008, en l’intent fallit de "cop d’estat" que va intentar per a accedir a la presidència i fracasar, pel resultat del Vot de Censura;
- El Sr.Benedito, al març del 2009, ara fa només un any, en trobar poc ètic i amb raó, però amb la de coses greus que ja havien succeït, que el despatx professional del president fes un negoci de comissions amb un client del club. Client acusat pels organismes oficials internacionals de ser un dictador i un tirà, amb un nul respecte al seu país pels drets humans; Però que aquest no era el motiu de la seva queixa;
- I el Sr.Godall i el Sr.Ferrer, aguantant bous i esquelles, fins al darrer dia;
.
Sembla mentida com s’oblida (encara que alguns no ho fem!) que tots ELLS (Rossell, Godall, Ferrer, Benedito i Soriano) van fer creure a molts socis que tenien fitxat a Beckham; Que segurament sense aquesta primera "mentida" que va capgirar totes les enquestes i que el candidat favorit no va saber respondre, no haguessin pogut dedicar o passar alguns dels millors anys de la seva vida en el Barça.
.
Des del ja llunyà 2003, creiem que ens han "aixecat la camisa" en:
1.- El Cas Beckham;
2.- Els 8 dies de juny de 2003, i el TSJC així ho ha dit;
3.- Els fixatges de Rustu (porter extracomunitari), Mario, Cuaresma, Maxi López, etc;
4.- No aixecar les catifes, amagant la Due Dilligence a qui va sol.licitar veure-la, amb sentència del TSJC recorreguda al Tribunal Suprem, que els condemnava a fer-ho. Fem la següent reflexió, si no hi ha res a amagar perquè no s’ensenya, i si hi ha alguna cosa a amagar perquè no s’ensenya?;
5.- Pujada estratosfèrica del 40% de mitjana dels abonaments del Camp Nou, gran idea econòmica;
6.- L'embolic del cunyat i de la Fundación Franco, mentint dos cops a l’Assamblea de Socis, i els directius aplaudint amb les orelles;
7.- Vendre patrimoni, amb l’eufemisme de possar-los en valor, i així equilibrar els balanços, una altre gran idea econòmica;
8.- Saltar-se els estatuts, no convocant les eleccions quan tocava a la primavera del 2006, i obligats a fer-ho judicialment i confirmat posteriorment pel TSJC;
9.- L’escandalosa gestió del repartiment de les entrades de la Final de Champions de Paris al maig del 2006, amb quasi 4.000 entrades per a "compromisos";
10.- Quedar-se amb els diners dels drets televisius que corresponien a Sogecable, i condemnats posteriorment a retornar-los, i així aquells anys equilibrar balanços, una altre gran idea econòmica.
.
Continuarem en una segona part.
.
Visca el Barça
.
Joaquim Molins
.
Foto: Portada de "El Crack 10" 28 de maig de 2003
Enlace castellano: Clicka aquí
3 comentaris:
Molt d'acord, sobretot en això que l'alegria dels resultats no pot servir per deixar de lamentar el deteriorament del club en alguns aspectes.
Espero la segona part.
Adéu!
Dins de 5 anys podràs tornar a fer un altre post amb les noves 10 aixecades de camisa dels que ara son precandidats i desprès seran presidents.
Es com la peli aquella del dia de la marmota...
http://www.youtube.com/watch?v=g6q3h_I79jI
Gran blog i quanta raó tens...
Publica un comentari a l'entrada