dilluns, 25 de novembre de 2013

El cuadrat “màgic” del R Madrid: Franco, Bernabéu, Saporta i Plaza

El cuadrat: Franco, Bernabéu, Saporta i Plaza
Així és com anomeno el sistema que es va crear per a controlar i segrestar el futbol a Espanya durant quasi cinc dècades, des de 1943 amb l’accés a dit de Santiago Bernabeu a la presidència del R Madrid fins al 1990 quan José Plaza finalment va abandonar el seu càrrec de President del Colegio Nacional de Árbitros.
 
El primer, perquè va ser el dictador que va permetre que membres dels estaments esportius, econòmics i polítics, estiguessin al servei del club blanc via la teranyina d’interessos que va anar teixint primer Bernabéu, i a partir dels 50’s Raimundo Saporta.
 
Santiago Bernabéu va ser nomenat president al 1943, i no hem d’oblidar qui era el seu màxim protector: el Tinent General Agustín Muñoz Grandes, Comandant en cap de la División Azul, Jefe de la Casa militar de Franco, i antic ministre del Ministeri de la Secretaria General del Movimiento, del qual depenia la Delegación Nacional de Deportes del General Moscardó.
 
El primer gest de Bernabéu cap a l’estament militar franquista, va ser nomenar President d’Honor del club al Tinent General Sáenz de Buruaga, de trist record per diversos fets durant la Guerra Civil, i crear una Junta directiva amb lligams directes amb el Règim, com entre altres:
  • Vicepresident 1er el Tinent Coronel Cárcer Disdier (ajudant de Muñoz Grandes a la División Azul)
  • Vicepresident 2on Francisco Gómez de Llanos, Director General d’Hisenda, i posterior Ministre d’Hisenda quan es va resoldre el Cas DiStéfano.
  • Vocal: Pedro Méndez, president de la Comisaria d’Urbanisme de l’Ajuntament d Madrid, per a endegar sense cap problema la construcció del nou Chamartin;
  • Més algún Procurador a Cortes, etc.
 
Amb aquests lligams directes amb el poder polític, és fàcil entendre com van poder construir el nou Chamartín a mitjans dels anys 40’s, i moure tots els fils, Ministeri de la Secretaria General del Movimiento, DND, Instituto Español de Moneda Extranjera, etc per a boicotejar l’arribada de DiStéfano al Barça, i que via les pressions polítiques acabés al R Madrid, tot i que inicialment tal com deia el document de Sancho Dávila President de la FEF que van descobrir fa uns messos el periodistes Xavier G.Luque, Jordi Finestres i Sid Lowe, “el contrato entre Millonarios de Bogotá y el R Madrid es papel mojado”.
 
A partir de aleshores res va tornar a ser igual, fins que van començar a desapareixer els membres del cuadrat “màgic”, Franco al 1975, Bernabéu al 1978, Saporta al 1978 tot i que de forma testimonial al 1985 va tornar-hi amb Mendoza, i finalment Plaza al 1990.
 
El Barça dels 50’s va aguantar, lluitar i triomfar a Espanya, però es va veure ofegat per la histèrica campanya mediàtica muntada per la premsa i el Règim al voltant de les “àmfores” d’Europa del R Madrid, i que avui en dia encara dura, donant un valor reprentatiu de l’Espanya franquista a una competició de 7 partits per davant de la Lliga que en tenia 30 partits.
 
El problema que va tenir el Barça a començaments dels anys 60, va ser la incapacitat de renovar un magnífic equip que s’havia fet gran (Ramallets, Kubala,…), per la greu crisi econòmica derivada de la construcció del Camp Nou, que fins i tot ens va obligar a vendre a Luís Suarez a l’Inter de Milà, mentres esperàvem la requalificació dels terrenys del Camp de Les Corts, que es va anar allargant fins a on als polítics van voler.
 
Quan finalment el Barça va poder eixugar el problema econòmic, i encarar el futur esportiu, al 1967 es va produir l’accés a la presidència del Colegio Nacional de Árbitros de José Plaza, el qual va dirigir en diferents etapes fins al 1990.
 
Aleshores es pot comprobar la paradoxa de que en les 13 temporades, dividives en tres periòdes 67-70, 75-80 i 85-90 on Plaza designava en solitari, el R Madrid va guanyar 11 Lligues i 2 l’At Madrid, i el Barça cap.
 
Que en els 10 anys entremig 70-75 i 80-85, on o no era president o no va designar en solitari perquè la RFEF li va posar un control, “curiosament” els títols de Lliga van estar repartits entre R Madrid, FC Barcelona, R Societat i At.Club Bilbao amb dos títols cadascun, més un l’At. Madrid i un el València.
 
I des de que Plaza va abandonar definitivament el càrrec al 1990, ara ja fa 23 anys, es veu com tant Barça i Madrid guanyen lligues, però el Barça és l’equip que n’ha guanyat més amb un total de 12, per 7 de l’equip blanc.
 
L’estudi del números finals, des de la mort del dictador Franco, primer vèrtex del cuadrat “màgic” del R Madrid el 20 de novembre de 1975 ara ha fet 38 anys, ens dona que el Barça ha anat equilibrant el palmarés poc a poc després de dècades plenes d’injustícies.
 
Des del 1975, el Barça ha guanyat un total de 49 títols oficials per 39 del R Madrid.
 
FCB: 13 Lligues, 4 Champions, 4 Recopes, 4 Supercopes d'Europa, 2 Mundials de Clubs, 9 Copes, 11 Supercopes d'Espanya i 2 Copes de la Lliga
 
RM: 16 Lligues, 3 Champions, 2 Uefas, 1 Supercopa d'Europa, 2 Intercontinentals, 5 Copes, 9 Supercopes d'Espanya i 1 Copa de la Lliga
 
Salut i Visca el Barça
 
Quim Molins   @qmolins

@uncritvalent_of

Enlace al castellano CLICKA AQUÍ
 

11 comentaris:

Oscar Rodríguez ha dit...

Muy bueno este artículo, creo que está bastante claro, quién domina.

Kike ha dit...

No hi ha paraules (malgrat jo ja ho sabia)....IMPRESIONANT & MAGNÍFIC!!! Com sempre Quim....impolut.

Jordi R Va ha dit...

Molt bo. Per desgràcia crec que tornem a tenir una reedició de quadrat màgic. Rajoy-Florentino-Wert-Sánchez Arminio.
Salut i Força Barça!

P.S. ha dit...

Un clar exemple del que porta una dictadura, amiguisme en tots els estaments i fer callar la boca a tots els que li portaven la contra, i això és només futbol .. però succeïa (i succeeix ara) en tots els nivells, fins i tot ara creuen que tots els seus èxits es debian a un equip formidable, si eren un equip formidable ...
Paco el nan, Santiago Bernabeu, Plaça i Saporta .. herois a base de xantatges i opressió

ZC ha dit...

Que asco volver a ver a estos catetos

jotauno ha dit...

la historia negre de l'espanya del dictador. I no ho volen entendre ...

Míguel Ángel ha dit...

Que grande eres, Quim.

Te dejo mi nuevo libro-artículo recién publicado. Va sobre la vergüenza merengue del 11 a 1:

http://marbcn2510.blogspot.com.es/

Blogbem ha dit...

Antes de nada felicitaciones por tu blog. Ya te he agregado pero borrado los demas sin querer jejeje, la que lie.

Saludos!

Confiesa ha dit...

Perdona el retraso pero hasta hoy no he podido acceder a mis correos.
Grande el articulo, y, evidenbtemente, ya estas en mi lista de blogs seguidos. Un abrazo.

camisetas de futbol baratas ha dit...

Fútbol Club, es ahora un montón de proyectos de inversión ricos

camisetas de futbol ha dit...

Es una gran cantidad de información, que para mí es muy útil