Els adjectius arriben a un punt que s'esgoten davant l'enènsim "ridícul" del Madrid. Si, ja se alló que diuen de "mal de muchos, consuelo de tontos", però el que ara publiquen els "amics" del Marca pot arribar a ser històric.
En només mitja temporada i a tall d'exemples, tenim l'escàndol de les Tarjetes de Crèdit, el desconeixament de la Normativa de la Uefa per a la inscripció de jugadors a la Champions League, segons ells "la seva", i ara el "posible pucherazo" a l'assamblea per permetre l'entrada i posterior votació en ella de gent que no reunia els requisits demanats.
Encara que avui en dia enriure-se'n molt del veí no convé, donat que a cada casa cadascú sap lo seu.
O és que no recordem que les actes de la votació del vot de censura no estan signades per la sospita que es van afegir al cens de socis, persones que no tenien la condició per a poder votar.
O és que tampoc recordem la votació a la nostra assamblea, al moment de decidir el punt del càrrec del President, que es va comptar a "ull" (com la resta de punts), però que la impressió al primer cop d'ull era d'ensurt total.
I com deia aquell, no ser si millor o pitjor però si que ben diferent és el tractament dels grans mitjans, que no ho tracten igual.
Pot arribar a semblar com si aqui tinguessin por a dir certes coses, per temor a unes repressàlies.
Potser si o potser no, però a que si que ho sembla, no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada