divendres, 4 de desembre de 2009

El President els hi posa massa fàcil

Cada cop el nostre president ens fa mes difícil trobar arguments per a justificar certes actuacions fetes al "marge" de la Presidència del FC Barcelona.

El Sr.Joan Laporta és President del Barça les 24 hores del dia li agradi o no (que sembla que si li agrada, i molt), i per tant, si li apliquem aquesta màxima quan li critiquem els excessos en les declaracions i actuacions polítiques, també l’hem de criticar els excessos en altres tipus de celebracions.

I quan no exerceixi com a tal, se li ha de demanar un comportament adeqüat, perquè a partir d’unes edats aquestes imatges mes que fer riure el que fan és pena.

Realment és encomiable la vitalitat que mostra, però no em direu que si la foto d’un tipus "grassonet" (segons va dir ell mateix "baconet"), amb traje i corbata, suat o mullat amb un puro a una ma (en una zona prohibida) i amb l’ampolla a l’altre, un diumenge a la nit, fos la d’algú altre, mereixeria alguna reflexió de part dels seus pares, i quasi dels seus fills, no?

Ara be, era una festa privada pagada amb els seus diners (segurament), però s’estava cel.lebrant en un local de concurrència pública, i per tant si sap (com tots sabem) que certa part de la premsa, sigui per atacar-lo a ell o per a intentar dessestabilitzar l’equip, aprofiten qualsevol "relliscada" seva per a poder furgar i esbombar-ho, per favor, no els hi posis fàcil tants cops.

D’altra banda no sembla que sigui la millor forma de donar exemple, després de pregonar per tot el món la imatge solidària del Barça amb els desprotegits, amb els nens, amb els malalts, amb el tercer món, etc, amb la donada de despilfarrar "champagne" a 100 euros l’ampolla.

També us prometem que tots aquells que estaven allà a costa de qui fos, no estaven mes contents que tots nosaltres per haver guanyat al Madrid aquella nit, i no vàrem acabar amb aquella imatge.

Aixó si, ja posats a tirar per terra un vi espumós, mes val que sigui el francés que no pas un bon cava català.

Visca el Barça

Joaquim Molins

6 comentaris:

El Conde de Montecristo ha dit...

Trista imatge del president.
Amb el seu càrrec i la seva edat fot mes PENA que altre cosa, i a sobre ens avergonyeix.

Anònim ha dit...

Però es que ningú li diu la veritat, i que està fent el ridícul?
Amb lo dificil que es que la pilota entri, en Jan tira per terra la seva imatge política

Albert ha dit...

Tens tota la raó.
Una persona així no pot representar a ningú, i encara menys un club com el Barça.
És igual si allò era una festa privada o no.

Adéu!

joseagustin ha dit...

Sincerament em sembla que el Jan és una bèstia mediatica o això és creu ell, i va per el món fen el su CARPE-DIEM particular, sense adonarse a qui representar cada día. El seu lema no deu anar molt lluny del que té el Maradona amb els periodistes " me la ch....o a mam....és igual", amb respecte a tothom, ell és trobar per sobre del bé i del mal i aqui pau i després gloria, em queden 4 dies per està dintre del Barça i faré allò que em sembli millor per mi. No sé com és sentirà el dia que ja no sigui el primer pla de les revistes, els diaris, la secció d´esports dels telenoticies i passi a ser un qualsevol, potser acabarà fen un llibre parlen de tots els personatges que ha conegut en aquest temps, bé o malament. Per cert, sent una festa privada, encara que fos un lloc públic i tancat, no és pot fumar "NI UN PUTO PURO", així que el presi és passa les normes pel cu...., com a persona que és dedicar a defensar la llei no té preu, no sé que fan els mossos que veïen la foto l´han futut una multa JA!

Albert ha dit...

P.D.
Intentaré mirar la pel·lícula algun dia d'aquests. Ja et diré si m'ha agradat.
Adéu!

Anònim ha dit...

Molta demogagia barata hi he detectat en aquest post. Us haureu d’esforcar mes per atonyinar al president, perque aixo no passa de ser un episodi anecdotic amplificat per la premsa “amiga” d’Intereconomia I ampliament comentat per tots aquells que tenen comptes pendents amb el personatge
I ho diu algu que no esta precisament gaire satisfet amb aquest president, pero que encara crec que tinc cert sentit critic del que em volen vendre