Del llibre: El Barça vist per dins de Josep Mussons |
Aquesta setmana es cumpleixen 25 anys de l’anomenat Motí de
l’Hesperia, on el 28 d’abril de 1988 la plantilla del Barça amb el seu
entrenador Luís Aragonés inclòs, van convocar una roda de premsa a l’Hotel
Hesperia i davant de la sorpresa general, van demanar la dimissió del President
Josep Lluís Núñez i de la seva junta directiva.
Al judici laboral entre Schuster i el Barça, es va destapar
que els jugadors del FC Barcelona per estalviar-se de pagar els impostos al
tipus màxim del 56%, cobraven a part del contracte federatiu, una part en
l’anomenat contracte d’imatge que cotitzava al 36%, i Hisenda no ho va trobar
correcte i va determinar que s’havia d’abonar la diferència.
Aixó va derivar en un conflicte entre jugadors i directiva
per a veure qui es feia càrrec.
Els jugadors davant de la impossibilitat de trobar una
sol.lució per a la regularitzar el pagament dels impostos i de la
intransigència del President Núñez rebutjant principis d’acord aribats entre
els advocats dels jugadors i directius, van tirar pel dret sense pensar que no
tenien una possició ferma davant de l’opinió de la massa social tot i haver
guanyat la Copa del Rei per 0 a 1 amb gol d’Alexanco davant la Real Sociedad,
però amb una pèssima temporada a la Lliga i una eliminació lamentable a mans
del Bayer Leverkussen a la Copa de la Uefa, que al final seria el recordat
guanyador.
Segurament la raó amparava als jugadors, i la proba és que
setmanes després Núñez va acabar claudicant i el club es va fer càrrec dels
imports demanats per Hisenda, però el mal que es va fer a la imatge del Barça
va ser gravíssim, amb debats televisius i radiofònics entre jugadors i
directius airejant draps bruts d’uns i altres.
Només va faltar que dies després del “Motí” es jugava al
Camp Nou el Barça-Madrid de la lliga 87-88 amb l’equip blanc ja campió. O sigui
els jugadors que defensant els seu interessos econòmics havien possat el nom
del club per terra, seguint les normes del fair play havien de fer el passadis
d’honor.
Aquella tarda al Camp Nou tal com reflexa algun llibre, es
va fer difícil saber a qui anava dirigida la xiulada monumental que es va
produir quan van sortir els jugadors a la gespa i van muntar el passadis, si al
Madrid o als propis jugadors del Barça.
La majoria dels jugadors van abandonar el club a l’estiu, i
amb l’arribada de Johan Cruyff a la banqueta s’estava creant el que seria fin a
l’eclossió del Barça de’n Pep, un dels millors Barça de la història: el Dream
Team.
Salut i Visca el Barça
Quim Molins
Enlace al castellano clicka aquí
Salut i Visca el Barça
Quim Molins
Enlace al castellano clicka aquí
5 comentaris:
Yo estuve en esa rueda de prensa en el hotel Hesperia, Luís Aragonés, y todos los jugadores menos Schuster.
Bon article!
En el resum del partit al començament del matéix, es veu com al baixar de l'autocar en l'explanada de l'estadi Julio Alberto agredeix a un afeccionat....jo estaba quasi al costat peró no surto per poc.
A mi m,enkantaba..kuan ho veia per la tele era molt mes emocionant i molt mes mako ke no amb la puta rua...no hi ha tant de kontakte amb l,aficionat!! molt bé kim!!
Grande como siempre, Quim
Publica un comentari a l'entrada