25 anys del Motí de l’Hesperia

Del llibre: El Barça vist per dins de Josep Mussons

Aquesta setmana es cumpleixen 25 anys de l’anomenat Motí de l’Hesperia, on el 28 d’abril de 1988 la plantilla del Barça amb el seu entrenador Luís Aragonés inclòs, van convocar una roda de premsa a l’Hotel Hesperia i davant de la sorpresa general, van demanar la dimissió del President Josep Lluís Núñez i de la seva junta directiva.

 

Al judici laboral entre Schuster i el Barça, es va destapar que els jugadors del FC Barcelona per estalviar-se de pagar els impostos al tipus màxim del 56%, cobraven a part del contracte federatiu, una part en l’anomenat contracte d’imatge que cotitzava al 36%, i Hisenda no ho va trobar correcte i va determinar que s’havia d’abonar la diferència.

 

Aixó va derivar en un conflicte entre jugadors i directiva per a veure qui es feia càrrec.

 

Els jugadors davant de la impossibilitat de trobar una sol.lució per a la regularitzar el pagament dels impostos i de la intransigència del President Núñez rebutjant principis d’acord aribats entre els advocats dels jugadors i directius, van tirar pel dret sense pensar que no tenien una possició ferma davant de l’opinió de la massa social tot i haver guanyat la Copa del Rei per 0 a 1 amb gol d’Alexanco davant la Real Sociedad, però amb una pèssima temporada a la Lliga i una eliminació lamentable a mans del Bayer Leverkussen a la Copa de la Uefa, que al final seria el recordat guanyador.

 

Segurament la raó amparava als jugadors, i la proba és que setmanes després Núñez va acabar claudicant i el club es va fer càrrec dels imports demanats per Hisenda, però el mal que es va fer a la imatge del Barça va ser gravíssim, amb debats televisius i radiofònics entre jugadors i directius airejant draps bruts d’uns i altres.

 

Només va faltar que dies després del “Motí” es jugava al Camp Nou el Barça-Madrid de la lliga 87-88 amb l’equip blanc ja campió. O sigui els jugadors que defensant els seu interessos econòmics havien possat el nom del club per terra, seguint les normes del fair play havien de fer el passadis d’honor.

 

Aquella tarda al Camp Nou tal com reflexa algun llibre, es va fer difícil saber a qui anava dirigida la xiulada monumental que es va produir quan van sortir els jugadors a la gespa i van muntar el passadis, si al Madrid o als propis jugadors del Barça.

 

La majoria dels jugadors van abandonar el club a l’estiu, i amb l’arribada de Johan Cruyff a la banqueta s’estava creant el que seria fin a l’eclossió del Barça de’n Pep, un dels millors Barça de la història: el Dream Team.

Salut i Visca el Barça

Quim Molins

Enlace al castellano clicka aquí