Permanentment judicialitzats

Quan el President Laporta acusa a TV3 de no voler pagar "30 milions d’euros" de la temporada 2007-2008 que segons ell, la televisió deu al Barça, i sents per un altre cantó que el cas està als tribunals (cosa rara en aquest mandat), pendent de sentència (sembla ser) i que a sobre TV3 (també sembla ser) no és la demandada, penses que alguna cosa no rutlla.

Tot s’ha precipitat des de la sentència que condemna al FCB a pagar mes de 57 milions d’euros, més les costes, més els interessos a Sogecable, pels imports cobrats de la UEFA i no abonats a aquesta de les temporades 04-05 05-06 i 06-07

Cal dir també, que a continuació de la sentència i fruit d’una reconvenció el Club guanya un demanda a Telefònica, per uns 22 milions d’euros mes els interessos, però sense les costes.

Ja hem perdut el número que cops que el club des del 2003, ha hagut d’acudir als tribunals per a defensar-se o per a defensar els interessos del Club, i cal dir que la majoria de cops amb no massa fortuna.

Però en el cas que avui ens ocupa, la prohibició d’emetre el partit a TV3, ens fa reflexionar de que no s’actua igual en tots els casos. El Club apura fins a les totes les instàncies possibles les sentències desfavorables, i en canvi en un cas que sembla que no hi ha ni sentència, ni que TV3 sigui la demanada, es fa un "xantage" difícil d’entendre. Aixó sense tenir en compte el perjudici per a una cadena de casa nostra i pels espectadors.

Mostra un cert nerviosisme per haver quedat greument en evidència, per la quantitat tant important que representa, i pel fet que demostra que els tancaments de les temporades a les que fa referència la sentència, potser haguessin estat negatius sense aquesta actuació.

Al final però, el que era important era el partit, i es va tirar endavant amb un 3 a 2, i a semifinals de la Copa del Rei.

Joaquim Molins