L'altre equip de la "ciutat"

Deixeu-nos fer algunes reflexions històriques sobre certes actituds extraesportives per part blanc-i-blava, que amb el temps sembla que cauen en un cert oblit, i que amb raó o sense han contribuït a que durant alguns periòdes, les relacions entre Barça i Espanyol, no fossin les mes exemplaritzants.

.

No volem parlar ara, ni de partits ni d’arbitratges, sinó de les actituds. D’actituds de certs dirigents espanyolistes, que moguts per un populisme mal entès, aprofiten qualsevol excusa per per a difondre un "mal rotllo" que en general i majoritàriament no existeix.

.

Segurament per part de l’Espanyol també podrien fer una llista on remarcarien en que creuen que han estat perjudicats per l’acció del Barça, però aquí és el nostre torn.

.

O és que no ens hem de sentir molestos per la històrica cantarella dels darrers presidents del RCD Espanyol en no anomenar conscientment i sota cap concepte el nom del Barça?.

.

O és que no podem criticar que durant anys i anys van acollir, voluntàriament o involuntària, al madridisme i a certs sectors d’un espanyolisme que entenem que fan mal a Catalunya?;

.

O és que no ens podiem sentir molestos, perquè sense que vingués a res (Leverkussen va ser posterior), després de la final de Sevilla, durant partits i partits al Gol Sud de Sarrià hi hagués la pancarta del "Duckadam t’estimo"?;

.

O és que tampòc podem explicar la poca esportivitat de l’any 92, en negar-se a fer, el passadis a Sarrià al Campió d’Europa, amb el famós: Pasillo no?;

.

O és que tampoc no podem trobar curiòs, les dificultats d’assumir una catalanitat normal, no volent portar la senyera a la samarreta i acabar posant-se la Creu de Sant Jordi, bandera oficial d’Anglaterra o Georgia, entre altres.

.

I així podriem continuar, amb "anecdotes" passades i d’altres mes actuals (reqüalificacions, impugnacions…), però el que volem dir, es que els dirigents haurien de donar exemple als afeccionats.

.

Aixó si, des d’Un Crit Valent el que trobem mes divertit dels darrers presidents de l’Espanyol (el Sr.Perelló i el Sr.Sánchez) es la gran quantitat de vegades que van dir/amenaçar que plegaven, i que no ho van fer.

.

Esperem tirar endavant sense cap baixa, abans del Mundial de Clubs d’Abu Dhabi, aquest derby sigui metropolità o no.

.

Visca el Barça

.

Joaquim Molins